DIABETES RESEARCH UNIT
Projecte Prometeu
OBJECTIUS
1
Estudiar el paper de l’activació dels receptors d’estrògens ERβ i GPER en la viabilitat de la cèl·lula-β en presència i absència d’estímuls apoptòtics.
2
Analitzar l’efecte de la disminució de l’expressió dels receptors d’estrògens ERβ i GPER, utilitzant RNA d’interferència, en la viabilitat cel·lular.
3
Caracterització del paper de ERβ i GPER en la secreció de glucagó, i en la viabilitat cel·lular de la cèl·lula-α.
Regulació de la viabilitat i la funció de les cèl·lules β i α pancreàtiques pels receptors d’estrògens ERβ i GPER: paper en la teràpia de la diabetis mellitus
El 17β-estradiol (E2) és una hormona sexual produïda per la cèl·lula de les granuloses en l’ovari, que està tradicionalment implicada en la diferenciació sexual, la pubertat i la reproducció. En les dues últimes dècades l’impacte de l’E2 ha transcendit a moltes altres funcions fisiològiques, entre elles, l’homeòstasi de la glucosa, incloent els seus efectes en les cèl·lules β i α del pàncrees endocrí. L’E2 regula el contingut d’insulina i la seua secreció en resposta a la glucosa, i produeix l’efecte contrari en el cas de la cèl·lula-α i la secreció de glucagó. També protegeix la cèl·lula-β de la mort cel·lular en resposta a estímuls apoptòtics i no es sap si fa el mateix en la cèl·lula-α. El paper del receptor d’estrògens ERα en la funció i la supervivència de la cèl·lula-β està relativament ben estudiat. No ocorre igual amb els altres dos receptors d’estrògens, ERβ i GPER. La dissecció dels mecanismes d’acció de l’E2 a través dels receptors d’estrògens ERβ i GPER en el pàncrees endocrí que proposem en aquest projecte, ens ajudaren a conèixer millor les diferències de sexe en l’homeòstasi de la glucosa. Aquest coneixement ajudarà a millorar el tractament de la diabetis mellitus tipus 2, els efectes secundaris de la hormonoteràpia per a determinats tipus de càncers dependents d’hormones i a comprendre la fisiologia transgènere.
PUBLICACIONS
Marroqui L, Martinez-Pinna J, Castellano-Muñoz M, Dos Santos RS, Medina-Gali RM, Soriano S, Quesada I, Gustafsson JA, Encinar JA, Nadal A. (2021)
Bisphenol-S and Bisphenol-F alter mouse pancreatic β-cell ion channel expression and activity and insulin release through an estrogen receptor ERβ mediated pathway
doi: 10.1016/j.chemosphere.2020.129051
Babiloni-Chust I, Dos Santos RS, Medina-Gali RM, Perez-Serna AA, Encinar JA, Martinez-Pinna J, Gustafsson JA, Marroqui L, Nadal A. (2022)
G protein-coupled estrogen receptor activation by bisphenol-A disrupts the protection from apoptosis conferred by the estrogen receptors ERα and ERβ in pancreatic beta cells.
Environment International 164:107250
doi: 10.1016/j.envint.2022.107250
Dos Santos RS, Medina-Gali RM, Babiloni-Chust I, Marroqui L, Nadal A. (2022)
In Vitro Assays to Identify Metabolism-Disrupting Chemicals with Diabetogenic Activity in a Human Pancreatic β-Cell Model.
Int J Mol Sci. 23(9):5040
doi:10.3390/ijms2309504
Tudurí E, Soriano S, Almagro L, García-Heredia A, Rafacho A, Alonso-Magdalena P, Nadal Á, Quesada I. (2022)
The effects of aging on male mouse pancreatic β-cell function involve multiple events in the regulation of secretion: influence of insulin sensitivity.
J Gerontol A Biol Sci Med Sci. 25: glab276
doi: 10.1093/gerona/glab276
Tudurí E, Soriano S, Almagro L, Montanya E, Alonso-Magdalena P, Nadal Á, Quesada I. (2022)
The pancreatic β-cell in ageing: Implications in age-related diabetes.
Ageing Res Rev. 80:101674.
doi: 10.1016/j.arr.2022.101674
MEMBRES
Angel Nadal és catedràtic de Fisiologia i subdirector del IDiBE en la Universitat Miguel Hernández d’Elx i cap de grup i membre del Comité de Direcció del CIBERDEM. Les seues investigacions han demostrat la relació entre l’exposició al Bisfenol-A i les alteracions del metabolisme de la glucosa, incloent l’estudi dels esdeveniments moleculars inicials. Aquestos resultats han sigut fonamentals per a establir la relació entre l’exposició als disruptors endocrins i la diabetis mellitus. El seu interés continua en l’estudi de com el medi ambient afecta a la divisió, mort i funció de les cèl·lules -β i la seua implicació en el desenvolupament de la diabetis. Ha sigut reconegut amb el premi de la Societat Espanyola de Diabetis al millor investigador jove (2004) i el premi Alberto Sols a la investigació bàsica en diabetis (2017). Participa habitualment en la millora de la translació de la ciència dels disruptors endocrins a la regulació.
https://orcid.org/0000-0003-4178-2152
Investigadora
Paloma Alonso-Magdalena va estudiar Biologia a la Universitat d’Oviedo. Va obtenir el seu doctorat a la Universitat Miguel Hernández i va realitzar una estada postdoctoral al Departament de Nutrició del Karolinska Institutet d’Estocolm (Suècia) on va estudiar la fisiologia del receptor d'estrògens ERβ. També va ser investigadora visitant al Center for Nuclear Receptors and Cell Signaling de Houston (EUA). Actualment és professora de Nutrició i Bromatologia de la Universitat Miguel Hernández d’Elx i investigadora principal de l’IDiBE. La seva investigació se centra a entendre el paper que tenen els disruptius endocrins (EDC) en l'etiologia de la diabetis, l’obesitat i els trastorns metabòlics relacionats. El seu treball ha estat decisiu per vincular l’exposició a certs disruptors endocrins generalitzats com el bisfenol-A amb l’etiopatologia de la diabetis tipus 2. A més, està interessada en la fisiologia i les adaptacions metabòliques de les cèl·lules alfa i beta pancreàtiques durant l'embaràs. Està especialment centrada en la comprensió de les bases moleculars de la diabetis mellitus gestacional i la identificació de vies de senyalització alterades que condueixen al desenvolupament d’aquesta malaltia. Va ser guardonada amb el premi de la Societat Espanyola de Diabetis a la millor investigadora jove (2018)
https://orcid.org/0000-0003-1065-5388
Investigadora
Esther Fuentes va estudiar Bioquímica en la Universitat de València (Espanya) i es va doctorar en el King’s College de Londres (Regne Unit). És professora de Nutrició i Bromatologia en la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Compagina el seu interés investigador en el paper dels disruptors endocrins en els trastorns metabòlics amb el seu càrrec de Vicerectora adjunta de Cultura.
Cristina Ripoll
Investigadora
Investigador
Ivan Quesada és catedràtic de Nutrició de la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Va obtenir el seu doctorat a la Universitat Miguel Hernández (2000) i va realitzar una estada postdoctoral a la Universitat de Washington a Seattle (2001-2003). El Dr. Quesada també va ser convidat com a Visiting Assistant Professor per ensenyar a la Universitat de Washington (2004). Els seus estudis s’han centrat en entendre les alteracions, adaptacions i/o fallades de les cèl·lules alfa i beta pancreàtiques en condicions fisiològiques com l’embaràs i l’envelliment, així com en condicions patològiques com l’obesitat i la diabetis. La seva investigació en els darrers anys ha contribuït principalment a una millor comprensió de la biologia de les cèl·lules alfa pancreàtiques en salut i malaltia, i la seva contribució a la diabetis. Va ser guardonat per la Societat Espanyola de Diabetis al millor investigador jove (2008).
https://orcid.org/0000-0002-9808-514X